L' Oració Gramatical
Es la paraula o conjunt dde paraules que tenen un sentit complet. L'oració consta de dos elements el subjecte i el predicat.
a) El subjecte sol ser un substantiu o un pronom personal
b) El predicat verbal esta constituit pel verb i els seus complements
El predicat nominal esta constituit pel verb copulatiu i l'atribut
L'rdre de les paraules: en llatí l'ordre de les paraules no és el mateix que a les llengues romàniques,
a) El verb acostuma a anar al final de l'oració
b) l'atribut va al davant del verb
c) el complement del nom precedeix el nom que complementa.
d) la resta de les parraules no te un ordre fix però les desinències eviten confusions.
La concordança: Concordança es la relació qie s'estableix entre elements d'una oració, en relació amb el genere el nombre i el cas o la persona.
a) concordança del verb i el subjecte: persona i nombre
b) concordança d'atribut i subjecte:
- quan l'atribut erds subsantiu concorda am b el subjecte en cas nominatiu
- quan es adjectiu concorda amb elr subjectge en genere, nombre i cas nominatiu
c) concordança de l'adjectiu i el nom: en genere, nombre i cas
- si l'adjecdtiu es refereix a dciversos substantius de genere diferent pot concordar en en genere, nombre i cas amb el nom mes proper.
dilluns, 23 de febrer del 2009
diumenge, 22 de febrer del 2009
Pronoms demostratius
Indiquen la proximitat o llunyania d'alguna cosa o d'algú respecte a la persona que parla o escolta
Els pronoms demostratius estan realacionats am la proximitat de la persona que parla (hic) de la que escolta (iste) o de la 3ª persona (ille)
Si acompanyen al nom actuen igualment com adjectius
Les caracteristiques deels pronoms demostratius son:
genitiu singular en ius (osyo)
datu singular en i
nomintiu i acusatiu plural en d
En el pronom hic/ haec/ hoc s'fegeix el sufix ce > c que en alguns casos ha desaparegut.
El pronom anafòric: Fa referencia a laguna cosa que ha estat esmentada abans, tambe es farqa servir com a pronom ersonal de tercera persona
Esta format sobre dues arrels ei/ i que s'alternen en diferents casos (i intervocàlica cau)
El pronom d'identitat : serverix per expressar identitat entre dos termes
Esta format sobvrte la base del pronom anaforic is, ea, id que es la que es declina i al qual s'afegeix la forma indeclinable - dem
S'observen alguns canvis fonetics
El pronom enfaric es fa servir per ressaltar o donar emfasi a la persona o cosa ala qual es referix
Els pronoms demostratius estan realacionats am la proximitat de la persona que parla (hic) de la que escolta (iste) o de la 3ª persona (ille)
Si acompanyen al nom actuen igualment com adjectius
Les caracteristiques deels pronoms demostratius son:
genitiu singular en ius (osyo)
datu singular en i
nomintiu i acusatiu plural en d
En el pronom hic/ haec/ hoc s'fegeix el sufix ce > c que en alguns casos ha desaparegut.
El pronom anafòric: Fa referencia a laguna cosa que ha estat esmentada abans, tambe es farqa servir com a pronom ersonal de tercera persona
Esta format sobre dues arrels ei/ i que s'alternen en diferents casos (i intervocàlica cau)
El pronom d'identitat : serverix per expressar identitat entre dos termes
Esta format sobvrte la base del pronom anaforic is, ea, id que es la que es declina i al qual s'afegeix la forma indeclinable - dem
S'observen alguns canvis fonetics
El pronom enfaric es fa servir per ressaltar o donar emfasi a la persona o cosa ala qual es referix
Pronom possessiu
El pronom possessiu expressa possessio o pertinença
Estan relacionats amb les persones de la comunicació pero ara afegeixen la característica de possessió
Els pronoms possessius es poden fer servir també com adjectius possessius si estan acompanyant al nom
La forma del pronom en primera, segona o tercera persona del singular o del prual presenta el posseidor i en canvi la la forma singular o plural del pronom , marcara el nombre de coses posseides.
La declinació dels prosoms possessius es correspon a la dels adjectius de la primera classe (us-a-um o er-a-um) l'única froma diferent es la del vocatiu .
El pronom personal
El pronom mes una paraula que es fa servir per referir-se apresones o coses sense anomenar-les
El pronom està en lloc del nom i per això pot fer les mateixes funcions sintàctiques que aquests.
Classes de pronoms
El pronom personal: Presenta les persones que intervenen en la comunicació,
Els pronoms personals son:
ego / me / nos per la primera persona
tu / te /vos per la segona persona
no hi ha morfema de gènere (masculí, femení i neutre)
tu / te /vos per la segona persona
no hi ha morfema de gènere (masculí, femení i neutre)
el cas del subjecte te una arrel diferent de les altres
el plural presenta un arrel diferent del singular
l'ablatiu d'instrument presenta una preposició enclítica cum
3ª persona del verb i pronom reflexiu
Per expressar el subjecte de la tercera persona es fa servir el pronom demostratiu ille-a-ud
per expressar la resta de funcions es fa servir el pronom reflexiu se/sese
no te morfema de genere
el singular i el plural son iguals
igualment presenta la enclitica cum per l'ablatiu instrumental
diumenge, 1 de febrer del 2009
Complement circumstancial,
Complement circumstancial de lloc : Els complements circumstancials de lloc son els mes utilitzats, en llatí poden expressar diferents matisos dintre de l'oració
1.- Complement de lloc cap on (quo) servdeix per expressar el lloc alqual s'adreça el subjecte
Els substantiu que respon a la pregunta quo va en acusatiu.
a) Porten preposició in o ad els noms comuns i els propis de lloc major (provincia, pais, regió, illa gran)
b) No porten preposició els noms propis de ciutat i els comuns (domus i rus)
2.- Complement circumstancial de lloc d'on (unde): serveix per expressar el lloc d'on es ve el substantiu que respona a la pregunta unde es posa en abalatiu.
a) Porten peposició a, ab, e, ex de, erls noms comuns i els propis de lloc major
b) No en porten els noms propis de ciutat i els comuns domus i rus
3.- Complement circumstancial de lloc per on (qua): Serveix per expressar el lloc per on es va, es construeix en acusatiu amb la preposicio per, o en ablatiu
a) En acusatiu tots els noms en general
b) En ablatiu sense prepoisicio els noms comuns que expresssen llocs de pas fabricats per l'home (via, ponte, rure, domo, terra, mari,
4.- Complement dcircumstancial de lloc on (ubi): respon a la pregunta on, es posa en ablatiu i excepciopnalment en locatiu.
Es conserva en alguns noms ded ciutat que es declinen en singular per la priomera o segona declinasció i en alguns noms comuns rus, humus, domus.
Noms de la primera cas locatiu ae
Noms de la segona cas locatiu i
1.- Complement de lloc cap on (quo) servdeix per expressar el lloc alqual s'adreça el subjecte
Els substantiu que respon a la pregunta quo va en acusatiu.
a) Porten preposició in o ad els noms comuns i els propis de lloc major (provincia, pais, regió, illa gran)
b) No porten preposició els noms propis de ciutat i els comuns (domus i rus)
2.- Complement circumstancial de lloc d'on (unde): serveix per expressar el lloc d'on es ve el substantiu que respona a la pregunta unde es posa en abalatiu.
a) Porten peposició a, ab, e, ex de, erls noms comuns i els propis de lloc major
b) No en porten els noms propis de ciutat i els comuns domus i rus
3.- Complement circumstancial de lloc per on (qua): Serveix per expressar el lloc per on es va, es construeix en acusatiu amb la preposicio per, o en ablatiu
a) En acusatiu tots els noms en general
b) En ablatiu sense prepoisicio els noms comuns que expresssen llocs de pas fabricats per l'home (via, ponte, rure, domo, terra, mari,
4.- Complement dcircumstancial de lloc on (ubi): respon a la pregunta on, es posa en ablatiu i excepciopnalment en locatiu.
- Es posen amb preposició in la majoria dels noms
- Es posen sense preposició els noms de ciutat que es declinen per la tercera declinació o per la segona i la primera en plural,
Es conserva en alguns noms ded ciutat que es declinen en singular per la priomera o segona declinasció i en alguns noms comuns rus, humus, domus.
Noms de la primera cas locatiu ae
Noms de la segona cas locatiu i
diumenge, 25 de gener del 2009
Veu activa - Veu passiva
El verb llati te dues veus l'activa i la passiva. A la veu activa l'accio procedeix del subjecte i a la veu passiva en canvi l'accio recau sobre el subjecte.
La veu activa: els verbs en veu activa poden ser transitius o intransitius
El verb transitiu: En el verb transitiu l'accio recau sobre el complement directe, pero tambe pot ser usat de mnanera absoluta sense complement directe.
Conversio d'oracions: Una oracio transitiva pot passar a la veu passiva posant el complement directe en nominatiu (subjecte pacient) el verb en veu passiva conc ertant amb ell i el subjecte en ablatiuu am, la preposicio a o ab si es un nom de ser animat o de cosa personificada i sense preposicio si es un nom de cosa.
El sentit de les oracions actives es el materix que el de les seves corresponenets passives, l'us d'una construccio o d'una altra no es indiferent depen del interes de l que parla s'apliqui al'autor d'una accio o del que la pateix.
Us de la veu passiva: els verbs transitius son els unics que poden tenir veu passiva, els verbs intransitius poden usar la 3ª persona del singular per expressar l'impersonal
Us de verbs deponents o intransitius: Quan un verb no veu activa es pot fer servir algun d'aquests recursos
Traduirem un verb passiu en llati en veu activa
Farem servir un verb intransitiu
vis minuitur flumen effunditur in mare
Farem servir una forma reflexiva
ncolae piscibus aluntur tuis verbis offendor
La forma reflexiva: El llati no te veu mitja o reflexiva que indica que una accio que sorgeix del subjecte recau tambe sobre el mateix, les formes que fan la funcio del reflexiui son les seguents.
Formes passives en sentit reflexiu
moveri delectrariexerceri praecipitaridissolvi
Pares cum paribus facillime congregantur Ignis restringitur
verbs actius
surgere gaudere abstinere
Algunes idees reflexives el llati no les expressa com a tals
Bracchium fregit manus lava tunicam induit
La veu activa: els verbs en veu activa poden ser transitius o intransitius
El verb transitiu: En el verb transitiu l'accio recau sobre el complement directe, pero tambe pot ser usat de mnanera absoluta sense complement directe.
Conversio d'oracions: Una oracio transitiva pot passar a la veu passiva posant el complement directe en nominatiu (subjecte pacient) el verb en veu passiva conc ertant amb ell i el subjecte en ablatiuu am, la preposicio a o ab si es un nom de ser animat o de cosa personificada i sense preposicio si es un nom de cosa.
El sentit de les oracions actives es el materix que el de les seves corresponenets passives, l'us d'una construccio o d'una altra no es indiferent depen del interes de l que parla s'apliqui al'autor d'una accio o del que la pateix.
Us de la veu passiva: els verbs transitius son els unics que poden tenir veu passiva, els verbs intransitius poden usar la 3ª persona del singular per expressar l'impersonal
Us de verbs deponents o intransitius: Quan un verb no veu activa es pot fer servir algun d'aquests recursos
- Usant la veu activa
- Usant una perifrasi amb un nom d'identic sentit al del verb
- Usant la passiva de verbs del mateix sentit
- Usant altres verbs actius
| Columna 1 | Columna 2 | Columna 3 |
| Casilla bajo columna1 | Casilla bajo columna 2 | Casilla bajo columna 3 |
| Casilla bajo columna1 | Casilla bajo columna 2 | Casilla bajo columna 3 |
Traduirem un verb passiu en llati en veu activa
Farem servir un verb intransitiu
vis minuitur flumen effunditur in mare
Farem servir una forma reflexiva
ncolae piscibus aluntur tuis verbis offendor
La forma reflexiva: El llati no te veu mitja o reflexiva que indica que una accio que sorgeix del subjecte recau tambe sobre el mateix, les formes que fan la funcio del reflexiui son les seguents.
Formes passives en sentit reflexiu
moveri delectrariexerceri praecipitaridissolvi
Pares cum paribus facillime congregantur Ignis restringitur
verbs actius
surgere gaudere abstinere
Algunes idees reflexives el llati no les expressa com a tals
Bracchium fregit manus lava tunicam induit
Mode imperatiu (sintaxi)
L'imperatiu expressa ordre, manament, prec i consell.
imperatiu de present s'usa nomes en 2ª persona
per la 3ª i la 1ª es fa servir el present de subjuntiu
imperatiu de present s'usa nomes en 2ª persona
per la 3ª i la 1ª es fa servir el present de subjuntiu
Mode indicatiu (sintaxi)
El mode indicatiu expressa en general un fet real i objectiu cpoincidint en el seu us en catala
Temps de l'Indicatiu:
Una accio verbal pot presentar-se en tres temps present, passat i futur i aixi les formes verbals poden indicar aquesta circumstancia i aixi hi ha temps presents, passat i futurs
L'aspecte verbal: La qualitat de l'accio pot ser momentania (incipient) durativa i acabada
Accio momentània: quan l'accio es presenta al moment de produir-se o començar sense cap idea de duracio
Accio durativa: si l'accio es considera en el seu decurs, ja començada i sense acabar
Accio acabada o perfecta: si es considera acabada
D'aquesta combinacio haurien de sortirt nou temps verbsals perpo el llati nomes en presenta sis perque alguns representen dos aspectes diferents:
Present
Preterit imperfecte: Indica una accio durativa al passat
Preterit perfet: Indicant al mateix temps accio momentania la passat o acomplida al present
Preterit plusquamperfet: Indica una accio acomplida al començar una altra accio tambe passada.
Futur impefecte: Expressa una accio momentania o durativa en futur
Futur perfecte: Expressa una accio que s'imagina ja acomplida en un moment donat del futur
Temps de l'Indicatiu:
Una accio verbal pot presentar-se en tres temps present, passat i futur i aixi les formes verbals poden indicar aquesta circumstancia i aixi hi ha temps presents, passat i futurs
L'aspecte verbal: La qualitat de l'accio pot ser momentania (incipient) durativa i acabada
Accio momentània: quan l'accio es presenta al moment de produir-se o començar sense cap idea de duracio
Accio durativa: si l'accio es considera en el seu decurs, ja començada i sense acabar
Accio acabada o perfecta: si es considera acabada
D'aquesta combinacio haurien de sortirt nou temps verbsals perpo el llati nomes en presenta sis perque alguns representen dos aspectes diferents:
| Present | Passat | Futur |
| accio momentania video - veig | acció momentàniavidi - vaig veure | acció momentània videbo - veure |
| acció durativa video - estic veient | acció durativa videbant - veia | acció durativavidebo - estare veient |
| acció acabadavidi - he vist | acció acabada videram - havia vist | acció acabadavidero - haure vist |
Present
| accio momentania al present | accipio pecuniam | |
| accio durativa al present | a) comença al passat i acaba al futur b) en afirmacions de caracter general c) per expressar una accio habitual i periodica | a) Etruriam discri- minat via Cassia b) omnes homines sunt mortales c) Cotidie scribo aliquid |
| present històric | en narracions animades referida al passat | Caesar in Illyricum proficiscitur |
Preterit imperfecte: Indica una accio durativa al passat
| Per exposar circumstancies que acompanyen al fet principal, sobretot descripcions | Caesar Alesiam circumvallare instituit, Ipsum erat oppidum in colle summo |
| Indicant tentativa de fer una cosa (Conat) | Tribuni milites retinebant |
| indicant accio habitual frequent a les desripcions de costums i caracters | Romani quotannis bini consules creabantur |
Preterit perfet: Indicant al mateix temps accio momentania la passat o acomplida al present
| accio realitzada al passat (perfet historic ) | Regulus in senatum, venit et mandata exposuit |
| estat actual resultat d'una accio acabada (perfet-present) | Dixi, vixerunt, Perii, Novi, Didici, |
| Expressant fets passats dels que s'emet un judici (perfet gnomic) | frustra laboravi, Neminem pecunia beatum fecit |
Preterit plusquamperfet: Indica una accio acomplida al començar una altra accio tambe passada.
Futur impefecte: Expressa una accio momentania o durativa en futur
Futur perfecte: Expressa una accio que s'imagina ja acomplida en un moment donat del futur
dissabte, 24 de gener del 2009
Mode subjuntiu (Sintaxi)
El subjuntiu indica una accio existent al pensament o a la voluntad del que parla.
Classes de subjuntiu
1) Subjuntiu d'exhortació
negacio ne
El present de subjuntiu substitueix a l'imperatiu a 1 i 3ª persona.
A les negacions s'usa el perfet de subjuntiu per la 2ª persona i el present per la 1ª i 3ª.
- legat - ne legeris, ne legat
2) subjuntiu de desig
negacio ne reforzat per utinam
Present de subjuntiu (potencial) un desig realitzable Imperfet de subjuntiu un desig irrealitzable al present.Plusquamperfet de subjuntiu (irreal) un desig irrealitzable al passat.
- sit tibi terra levis - utinam viveret - utinam non victi sumus
3) subjuntiu de suposició i concessió
negacio ne accompanyat de sane o licet
per les expressions "admetem que" o "suposem que"present de subjuntiu quan es refereix al present. perfet de subjuntiu quena es referix al passat.
- sint sane superbi Rhodiense s; quid id ad nos attinet?
4) subjuntiu dubitatiu o deliberatiu
negacio non
En les oracions interrogatives el subjuntiu espressa incertesa o deliberacio.present indica incertesa referida al present imperfet indica incertesa al passat.
- quid faciam - quid facerem
5) subjuntiu potencial
negacio non
En afirmacions atenuades expressa un cas pensat com eventualment possible. present i perfet sense diferencia de sentit.
- Haud facile dixerim - quid dubitet
6) subjuntiu irreal
negacio non
Una accio que no s'ha acomplert Imperfet de subjuntiu per referir-se al present.Plusquamperfet de subjuntiu per referir-se al passat.
- Plura tibi scriberem - Plura tibi scripsissem
Classes de subjuntiu
1) Subjuntiu d'exhortació
negacio ne
El present de subjuntiu substitueix a l'imperatiu a 1 i 3ª persona.
A les negacions s'usa el perfet de subjuntiu per la 2ª persona i el present per la 1ª i 3ª.
- legat - ne legeris, ne legat
2) subjuntiu de desig
negacio ne reforzat per utinam
Present de subjuntiu (potencial) un desig realitzable Imperfet de subjuntiu un desig irrealitzable al present.Plusquamperfet de subjuntiu (irreal) un desig irrealitzable al passat.
- sit tibi terra levis - utinam viveret - utinam non victi sumus
3) subjuntiu de suposició i concessió
negacio ne accompanyat de sane o licet
per les expressions "admetem que" o "suposem que"present de subjuntiu quan es refereix al present. perfet de subjuntiu quena es referix al passat.
- sint sane superbi Rhodiense s; quid id ad nos attinet?
4) subjuntiu dubitatiu o deliberatiu
negacio non
En les oracions interrogatives el subjuntiu espressa incertesa o deliberacio.present indica incertesa referida al present imperfet indica incertesa al passat.
- quid faciam - quid facerem
5) subjuntiu potencial
negacio non
En afirmacions atenuades expressa un cas pensat com eventualment possible. present i perfet sense diferencia de sentit.
- Haud facile dixerim - quid dubitet
6) subjuntiu irreal
negacio non
Una accio que no s'ha acomplert Imperfet de subjuntiu per referir-se al present.Plusquamperfet de subjuntiu per referir-se al passat.
- Plura tibi scriberem - Plura tibi scripsissem
Altres formes impersonals
El gerundi es un substantiu verbal que es forma afegint a l'arrel el sufix nd, i les formes de la declinació 4ª pel acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu singulars.
La seva funció es la de substituir l'infinitiu en els casos amb preposició,
Valors del gerundi
La seva funció es la de substituir l'infinitiu en els casos amb preposició,
Valors del gerundi
- El valor final En acusatiu amb preposició ad,
en genitiu amb causa o gratia
en datiu - El complement del nom només en genitiu
- Gerundi en Ablatiu amb preposició es tradueix per un infinitiu o pel nom verbal corresponent sense preposició es tradueix per un gerundi
Quan el gerundi hauria de portar un complement directe el llatí prefereix fer servir el gerundiu, en altres casos l'us de l'un o l'altre es equivalent .
El supi Es un substantiu verbal de tema en u del qual es conserve4n noimes dos casos
El supi en um s'utilitza com a complement directe en verbs de movimient
El supi en u apareixe com a complment d'adjectius (fsacilis, dificilis, gratus) es tradueix acompanyat de la preposició de 
Morfologia i sintaxi del participi
Els participis son adjectius verbals, la conjugació llatina té diferents participis uns actius i altres passius.
El participi de present es actiu. es forma afegint a l'arrel de present el sufix nt, (ent a la 3ª i 4ª conjugacions) segueix la declinació dels adjectius de la tercera de tema en i.
Es tradueix com un gerundi o bé com una oració de relatiu amb el verb a present.
El participi de perfet es passiu, es fomar afegint a l'arrel el sufix tus-a-um es declina com un adjectiu de la segona declinació i el femeni de la primera.
El traduim com un participi perfet català o com una oració de relatiu amb le verb a perfet.
Els participois de futur (nomes a 2n)
l'actiu es forma amb el sufix turus-a-um .
El passiu es forma amb el sufix ndus-a-um
La seva traducció es la d'un participi de futur
Sintaxi del participi:
El participi llati te tres funcions principals .
1.- Participi apositiu: El participi en la seva qualitat d'adjectiu concorda amb un nom o pronom de la oració y coim a participi te complements directe, indirecte o circumstancial.
2.- El participi (forma els temps composts de la veu passiva) Els temps composts de la veu passiva es formen amb el participi passiu i el temps simple corresponent del verb sum.
El subjecte concorda amb el participi en genere nombre i cas nominatiu i amb el verb en nombre i persona.
3.- El participi absolut, construcció eminentment llatina, és un sintagma nominal format per un nom i un particpi concertats en gènere, nombre, i en cas ablatiu.
Aquesta construcció forma una petitia oració independent de valor adverbial.
El participi de present es actiu. es forma afegint a l'arrel de present el sufix nt, (ent a la 3ª i 4ª conjugacions) segueix la declinació dels adjectius de la tercera de tema en i.
Es tradueix com un gerundi o bé com una oració de relatiu amb el verb a present.
El participi de perfet es passiu, es fomar afegint a l'arrel el sufix tus-a-um es declina com un adjectiu de la segona declinació i el femeni de la primera.
El traduim com un participi perfet català o com una oració de relatiu amb le verb a perfet.
Els participois de futur (nomes a 2n)
l'actiu es forma amb el sufix turus-a-um .
El passiu es forma amb el sufix ndus-a-um
La seva traducció es la d'un participi de futur
Sintaxi del participi:El participi llati te tres funcions principals .
1.- Participi apositiu: El participi en la seva qualitat d'adjectiu concorda amb un nom o pronom de la oració y coim a participi te complements directe, indirecte o circumstancial.
2.- El participi (forma els temps composts de la veu passiva) Els temps composts de la veu passiva es formen amb el participi passiu i el temps simple corresponent del verb sum.
El subjecte concorda amb el participi en genere nombre i cas nominatiu i amb el verb en nombre i persona.
3.- El participi absolut, construcció eminentment llatina, és un sintagma nominal format per un nom i un particpi concertats en gènere, nombre, i en cas ablatiu.
Aquesta construcció forma una petitia oració independent de valor adverbial.
dimecres, 21 de gener del 2009
Formes impersonals del verb - L'infinitiu
L'infinitiu
L'infinitiu es el nom del verb la seva funció a l'oració és la de subjecte i atribut o complement directe d'un verb
Classes d'infinitiu
La llengua llatina té infinitiu de present de passat i de futur tant a la veu activa com a la veu passiva
La traducció de l'infinitiu: El temps de l'infinitiu te a veure amb el verb de l'oracio principal , així l'infinitiu de present representa l'acció contemporania, el de passat indica anterioritat i lel de futur posterioritat a la acció de l'oració principal.
Formació de l'infinitiu (morfologia)
Infinitiu de present
Es forma afegint a l'arrel de present el sufix se > que evoluciona a rePer la veu passiva el sufix es ria la tercera conjugació (temàtica) el sufix passiu es i
Infinitiu de perfet
Obtenim l'infinitiu de erfet actiua afegint a l'arrel de perfet lacaracteristica isse
L'infinitiu de passat passiu es forma sobre la forma del supi del verb al qual afegim l'infinitiu de sum (esse)
L'infinitiu de futur actiu es forma sobre la forma de supi ala qual fegim el sufix urum i l'infinitiu dse preseent de sum (esse)
'infinitiu de futur passiu s'obté afegint a la forma del supi la forma iri
dissabte, 17 de gener del 2009
adjectius de la tercera declinació
Els adjectius de la tercera declinació (2n grup) segueixen els models dels noms de la tercerfa declinació
A) tres terminacions
B) dues terminacions
c) Una sola terminació
Els adjectius consonàntics formen un petit grup, tots son d'una sola terminació en el nominatiu dels tres géneres.
Els exemples mes importants son:
dives - itis, del grup dental
Pauper - eris, uber - uberis, del grup en r
vetus - eris, del grup os/eris
El grup en i es mes gran i en podem distgingir tres classes:
a) de tres terminacions al nominatiu una per cada genere (felix-icis)
b) de dues terminacions una pel masculi i femeni i una altra pel neutre (omnis-e)
c) d'una sola terminació en el nominatiu pels tres generes (audax-acis, prudens-ntis)
A) tres terminacions
B) dues terminacionsc) Una sola terminació
Els adjectius consonàntics formen un petit grup, tots son d'una sola terminació en el nominatiu dels tres géneres.
Els exemples mes importants son:
dives - itis, del grup dental
Pauper - eris, uber - uberis, del grup en r
vetus - eris, del grup os/eris
ORACIONS CONCESSIVES
Les oracions concessives expressen una objeccoó al que es diu a l'oració principal, indicant que malgrat aixó l'objecció no invalida l'afirmació de la principal .
| VERB | CONJUNCIONS | CORRELACIONS |
| Mode indicatiu | quamquam., etsi, tametsi, malgrat que | tamen, attamen, nihilominus |
| Mode subjuntiu | quamvis, licet, ut, cum - per mes que, donat que |
ORACIONS COMPARATIVES
Les oracions comparatives determinen per comparació el grau omode del que es diu a l'oració principal
| VERB | CONJUNCIONS | CORRELACIONS |
| Mode indicatiu | quam, atque, qui, - que ut, sicut, velut - comq ualis - qual quantus - com | tam.....quam ita. sic....uttot...quot talisi.... qualis tantus.... quantus totiens.... quotiens idem ..... qui |
| Mode subjuntiu | tamquam, quasi, proinde quasi, perinde, acsi - com si |
ORACIONS CONSECUTIVES
Les oracions consecutives expressen una consequencia del que es diu al'oració principal o també la manera com passa alguna cosa
Les oracions consecutives porten sempre el verb en subuntiu
Les oracions consecutives porten sempre el verb en subuntiu
| VERB | CONJUNCIONS | CORRELACIONS |
| verb en subjuntiu | ut, - que ut non - que no | is eiusmodi - de tal manera talis tantus - tal, tantus ita, sic, tam, - aixi adeo, usque eo - fins tal punt tantopere fins a tal punt |
ORACIONS CONDICIONALS
Les oracions condicionales expressen una condició del acompliment de la qual depen la realitat del que s'afirma a l'oració principal.
Periode hipotètic:es la frase que resulta de la unió d'una oració principal i una condicional
L'oració subordinada (protasi) expresa la condició
L'oració principal (apodosi) i indica la consequència de la primera
3 formes del període hipotètic
Forma real: El que parla o escriu no emet judici sobre la realitat de la condició però afirma que si aquesta s'acompleix la consequència expressada per la principal s'acomplirà tambè.
Forma possible El que parla o escriu considera només possible la realitat de la condició i per tant també possible la consequència
Forma irreal El que parla o escriu considera l'acció irreal o impossiblei per tant també creu impossible la consequència.
Periode hipotètic:es la frase que resulta de la unió d'una oració principal i una condicional
L'oració subordinada (protasi) expresa la condició
L'oració principal (apodosi) i indica la consequència de la primera
| verb | CONJUNCIONS |
| verb en indicatiu | si, nisi, si non, |
| verb en subjuntiu | si, nisi, si non, |
3 formes del període hipotètic
Forma real: El que parla o escriu no emet judici sobre la realitat de la condició però afirma que si aquesta s'acompleix la consequència expressada per la principal s'acomplirà tambè.
Forma possible El que parla o escriu considera només possible la realitat de la condició i per tant també possible la consequència
Forma irreal El que parla o escriu considera l'acció irreal o impossiblei per tant també creu impossible la consequència.
| forma del període | Oració principal | oració subordinada |
| Forma real | indicatiu, o imperatiu, subjuntiu | Indicatiu |
| Forma possible | Subjuntiu (present o perfecte) | Subjuntiu (present o perfecte) |
| Forma irreal | Subjuntiu (imperfecte o pluscuamperfecte) | Subjuntiu (imperfecte o pluscuamperfecte) |
ORACIONS CONSECUTIVES
Les oracions consecutives expressen una consequència del que es diu al'oració principal o també la manera com passa alguna cosa
Les oracions consecutives porten sempre el verb en subuntiu
Les oracions consecutives porten sempre el verb en subuntiu
| VERB | CONJUNCIONS | CORRELACIONS |
| verb en subjuntiu | ut - que ut - que no | is eiusmodi - de tal manera talis tantus - tal, tantus ita, sic, tam, - aixi adeo, usque eo - fins tal punt tantopere - fins a tal punt |
ORACIONS FINALS
Les oracions finals expressen el fi o la intenció amb que es fa el que s'afirma a l'oració principal
Les oracions finals porten sempre el verb en subuntiu
Traducció:
Les oracions finals porten sempre el verb en subuntiu
| VERB | CONJUNCIONS | CORRELACIONS |
| verb en subjuntiu | ut- per a que quo - amb compració ne - per a que no | eo, ideo, idcirco, - per aquesta raó ob hanc causam - per aquesta causa ea mente, eo consilio, - amb aquesta intenció |
Traducció:
- si el subjecte de la principal i de la final es el mateix el català pot fer servir l'infinitiu,
- si el subjecte es diferent usarem el subjuntiu com el llatí
| Gerundi o gerundiu | en genitiu | amb causa o gracia |
| Gerundi o gerundiu | en acusatiu | amb preposició ad |
| supi | forma en um | |
| oració de relatiu | verb en subjuntiu | |
| participi de futur | en urus - a - um |
ORACIONS TEMPORALS
Les oracions temporals indiquen el temps en que es realitza el que afirma l'oració principal, poden expressar idees de duració o frequència .
CUM - en indicatiu: es fa servir en indicatiu quan te purament sentit temporal
CUM en subjuntiu - combina el sentit temporal amb un matis causal (cum històric)
Altres girs amb valor temporal
| VERB | CONJUNCIONS | CORRELACIONS |
| verb en indicatiu | ubi - quan ut, simul ac, statim ac - tan aviat com postquam - després que | propterea, idcirco, eo, ob eam causam |
| verb en indicatiu verb en subjuntiu | cum - quan. com antequamquam, priusquam - abans que dum, donec, quoad - mentre, fins que | propterea, idcirco, eo, ob eam causam |
CUM - en indicatiu: es fa servir en indicatiu quan te purament sentit temporal
CUM en subjuntiu - combina el sentit temporal amb un matis causal (cum històric)
- us de l'imperfet quan l'acció ees contemporania a l'anterior
- us del plusquamperfet quan l'acció es anterior
Altres girs amb valor temporal
- construccions de participi:
Les oracions finals expressen el fi o la intenció amb que es fa el que s'afirma a l'oració principal
Les oracions finals porten sempre el verb en subuntiu
Traducció:
Les oracions finals porten sempre el verb en subuntiu
| VERB | CONJUNCIONS | CORRELACIONS |
| verb en subjuntiu | ut- per a que quo - amb compració ne - per a que no | eo, ideo, idcirco, - per aquesta raó ob hanc causam - per aquesta causa ea mente, eo consilio, - amb aquesta intenció |
Traducció:
- si el subjecte de la principal i de la final es el mateix el català pot fer servir l'infinitiu,
- si el subjecte es diferent usarem el subjuntiu com el llatí
| Gerundi o gerundiu | en genitiu | amb causa o gracia |
| Gerundi o gerundiu | en acusatiu | amb preposició ad |
| supi | forma en um | |
| oració de relatiu | verb en subjuntiu | |
| participi de futur | en urus - a - um |
divendres, 16 de gener del 2009
ORACIONS CAUSALS
Les oracions causals expressen la causa real del que s'afirma a l'oració principal,
Causals en indicatiu:
Van en indicatiu les oracions causals que expressen la causa real segons l'opinió del que parla o escriu
Causals en subjuntiu:
Van en subjuntiu les oracions causals que expresenla causa real segons el pensament d'una persona diferent del que parla o del que escriu
| VERB | CONJUNCIONS | CORRELACIONS |
| verb en indicatiu | quod, quia, quoniam - perquè | propterea, idcirco, eo,ob eam causam |
| verb en subjuntiu | cum - com que | propterea, idcirco, eo , ob eam causam |
Causals en indicatiu:
Van en indicatiu les oracions causals que expressen la causa real segons l'opinió del que parla o escriu
Causals en subjuntiu:
Van en subjuntiu les oracions causals que expresenla causa real segons el pensament d'una persona diferent del que parla o del que escriu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
