formacio del preterit perfet

El preterit perfet es forma afegint a l'arrel del present la lletra -v-, (1ª conj i 4ª)

Darrera de vocal llarga, aquesta v vocalitza en u (2ª conj. )

Altres formacions antigues sobreviuen en llatí

- afegint S (verbs consonantics) velar c+s = x; dental d+s = s;

- reduplicant l'arrel
- allargant la vocal

El VERB II sistema de perfet

El sistema de perfet està format en llati de 5 temps que son paral·lels al sistema de present, 3 corresponen al mode indicatiu i 2 al subjuntiu.
El sistema de perfet amb les seves diferents formacions no tgé en compte la conjugació
El perfet està format de les següents parts

1 arrel de present 2 formació de perfet

La llengua llatina no te un sol sistema de perfet, hi podem trobar restes de l'antic aorist grec (sigmatic) i també restes de la reduplicació, i d'allargaments.
El perfet nou creat en llati amb la caracteristica -v- no va tenir gaire èxit, i sobretot en els verbs consonàntics (3ª conjugació), però també en altres, podem trobar verbs que formen el perfet en qualsevol de les maners antigues.

Classes de perfet
a) Verbs amb sufix "V"
aquesta innovació llatina va intervenir en molts verbs de tema en a, e, i,
(1ª,2ª,i4ª ,) pero no en tots, és el perfet que podriem anomenar "regular"
Consistia en afegir a l'arrel del verb la lletra -v-
En alguns verbs de vocal predesinencial llarga es va vocalitzar en -u-
b) Perfets sigmàtics (antic Aorist)
Consistia en afegir la S a l'arrel de present
La combinació de la S am b la consonat velar produeix perfets en "X" (C+S)
La combinació de la S amb consonants dentals produirà la caiguda de les dentals
c) Perfets reduplicats (antic perfet)
Seguint l'exemple del perfet grec alguns verbs redupliquen la primera síl·lava de l'arrel seguida de la mateixa vocal o dela vocal e
d) Perfets allargats Alguns presents en vocal l'allargaven en e per formar el perfet (present a perfet e)
Cal tenir en compte que l'allargament no sempre es visible (present e breu, perfet e llarga)
e) Perfets iguals Alguns verbs creen el seu perfet sobre la mateixa arrel del present

NOTA Per coneixer el perfet d'un verb (cal buscar al diccionari) en canvi quan tenim un perfet cal reflexionar quin podria ser el present a partir de l'estudi dels diferents tipus de perfet.

3 Sufix formador de tot el sistema de perfet

La característica pròpia del perfet que es es sufix "IS" que es troba en tots els temps del perfet, però que entre vocals es transforma en "ER

4 Característica temporal (formació dels temps de perfet)

a) el plusquamperfet te la carasterística temporal A pral·lela a la de l 'mperfet "ba"
b) el futur perfet te com a caracteristica la vocal tematica "o/i" (recordem futur en bo/bi/bu)
c) el perfet de subjuntiu ha fet servir la mateixa caracteristica del present de subjuntiu pero en grau zero "y"
d) El preterit plusquamperfet farà servir la mateixa caracteriítica de l'imperfet pero en no estar entre vocals no es transforma "SE"

5 Desinencies personals

Les desinències primàries i secundàries han qudeat reduïdes ala diferència en la primera persona o/m, però en canvi apareixen unes característiques específiques que només afecten al preterit perfet de l'indicatiu.

EL VERB I sistema de present

El present d'indicatiu es forma afegint les desinencies directament a l'arrel

els verbs de la 3ª conjugació consonantica col·loquen al mig la vocal temàtica

El preterirt imperfet d'indicatiu afegeix la caracterista temporal "ba" entre l'arrel i la desinència

els verbs consonantics tenen a més una e "epentètica" la caracterista temporal passa a ser "eba" .

El futur imperfet te dues formes diferents

la 1ª i segona conjugacions afegeixen entre l'arrel i la desinència la caracteristica "b" seguida dela vocal tematica (aixi la caracteristica passa a ser, bo, bi. bu).

Els verbs consonantics i en i (3ª 4ª imixta) es formen amb el sufix de subjuntiu ye/ya/y

(a per la primera persona i e per les altres) la yod desapareix

El present de subjuntiu fa servir el matexi sufix ya/ya/y,

la primera conjugació ye > e; les altres ya > a.

El preterit imperfet de subjuntiu es forma amb el sufix "se " que es converteix en re entre vocals

El mode imperatiu només te present i futur,

El present només te 2ª persona del singulart i del plural el singular no tge desinencia i el plural la desinencia te

El futur que te dus persones (2ª i 3ª) al singular i les mateixes al plural presenta la caracteristica "to " i al plural ve avcompanyada de desinencies personals.

PRESENT D'INDICATIU

1ª c.	2º c.	3ª c.	4ª c.	3ª mix. c.
o a-s a-t a-mus a-tis a-nt	e-o e-s e-t e-mus e-tis e-nt	o i-s i-t i-mus i-tis u-nt	i-o i-s i-t i-mus i-tis i-unt	i-o i-s i-t i-mus i-tis i-unt

PRETERIT IMPERFET D'INDICATIU

1ª c.	2º c.	3ª c.	4ª c.	3ª mix. c.
o a-s a-t a-mus a-tis a-nt	e-o e-s e-t e-mus e-tis e-nt	o i-s i-t i-mus i-tis u-nt	i-o i-s i-t i-mus i-tis i-unt	i-o i-s i-t i-mus i-tis i-unt

FUTUR IMPERFET D'INDICATIU

1ª c.	2º c.	3ª c.	4ª c.	3ª mix. c.
a-bo a-bi-s a-bi-t a-bi-mus a-bi-tis a-bu-nt	e-bo e-bi-s e-bi-t e-bi-mus e-bi-tis e-bu-nt	a-m e-s e-t e-mus e-tis e-nt	i-a-m i-e-s i-e-t i-e-mus i-e-tis i-e-nt	i-a-m i-e-s i-e-t i-e-mus i-e-tis i-e-nt

PRESENT D'INDICATIU

1ª c.	2º c.	3ª c.	4ª c.	3ª mix. c.
o a-s a-t a-mus a-tis a-nt	e-o e-s e-t e-mus e-tis e-nt	o i-s i-t i-mus i-tis u-nt	i-o i-s i-t i-mus i-tis i-unt	i-o i-s i-t i-mus i-tis i-unt

PRETERIT IMPERFET D'INDICATIU

1ª c.	2º c.	3ª c.	4ª c.	3ª mix. c.
o a-s a-t a-mus a-tis a-nt	e-o e-s e-t e-mus e-tis e-nt	o i-s i-t i-mus i-tis u-nt	i-o i-s i-t i-mus i-tis i-unt	i-o i-s i-t i-mus i-tis i-unt

FUTUR IMPERFET D'INDICATIU

1ª c.	2º c.	3ª c.	4ª c.	3ª mix. c.
a-bo a-bi-s a-bi-t a-bi-mus a-bi-tis a-bu-nt	e-bo e-bi-s e-bi-t e-bi-mus e-bi-tis e-bu-nt	a-m e-s e-t e-mus e-tis e-nt	i-a-m i-e-s i-e-t i-e-mus i-e-tis i-e-nt	i-a-m i-e-s i-e-t i-e-mus i-e-tis i-e-nt

PRESENT DE SUBJUNTIU

1ª c.	2º c.	3ª c.	4ª c.	3ª mix. c.
e-m e-s e-t e-mus e-tis e-nt	e-a-m e-a-s e-a-t e-a-mus e-a-tis e-a-nt	a-m a-s a -t a-mus a-tis a-nt	i-a-m i-a-s i-a-t i-a-mus i-a-tis i-a-nt	i-a-m i-a-s i-a-t i-a-mus i-a-tis i-a-nt

PRETERIT IMPERFET DE SUBJUNTIU

1ª c.	2º c.	3ª c.	4ª c.	3ª mix. c.
a-re-m a-re-s a-re-t a-re-mus a-re-tis a-re-nt	e-re-m ere--s e-re-t e-re-mus e-re-tis e-re-nt	e-re-m e-re-s e-re-t e-re-mus e-re-tis e-re-nt	i-re-m i-re-s i-re-t i-re-mus i-re-tis i-re-nt	e-re-m e-re-s e-re-t e-re-mus e-re-tis e-re-nt

Sistema de present (infectum)

El present d'indicatiu

El present d'indicatiu esta format de dues maneres:
1 Els vebs de predesinencial vocalica a, e, tenen nomes dues parts l'arrel ( invariable) que conte el significat i les desinencies que marquen el nombre i la persona.
2 Els verbs consonantics estan formats de tres parts ja que entre l'arrel i la desinencia es col·loca la vocal tematica.
La vocal temàtic es una vocal alternant el to de la qual depenia dela consonat amb la que começava la desinencia,
El grec ha mantingut mes clarament l'alternança de la vocal temàtica pero el llati a traves delsa canvis vocalic s en vocal anterior l'han reduit molt

La llengua indoeuropea tenia dos jocs de desinencies les anomenades primaries i les secundàries is, el llati ha fusionat les dues sèris i nomes ha quedat la diferencia en la primera persona o/m i les desinencies especificques i diferenciades del preterit perfet.

El verb (característiques)

Característiques del verb llatí

Els verb llati e 5 conjugacions que es diferencien sengons la lletra final de l'arrel

1ª l'arreel acaba en a
2ª l'arrel acaba en e
3ª l'arrel acaba en consonant
4ª l'arrel acaba en i llarga
3ª mixta l'arrel acaba en i breu

El verb llati te tres modes personals

Indicatiu mode de l'acció real
Imperatiu mode de l'ordre
Subjuntiu mode d'el possible i de la subordinació

El verb llatí consta de

6 temps a l'indicatiu
4 al subjuntiu ( no te futurs)

Els temps estan dividits en dos sistemes

Infectum present, imperfet i futur imperfet
Perfectum: perfet, plusquamperfet i futur perfet

El verb te tres diferents aspectes lligats als temps verbals

Aspecte duratiu lligat al sistema d'infectum
Aspecte acabat lligat al sistema de perfectum
Aspecte puntual

Els temps de l'infectum representen l'acció durativa

El present accció durativa en el present
Impefet accio durativa en el passat
futur imperfet: ascció dutrativa en el futur

Els temps de perfecturm rrepresernten l'acció acabada

Preterit perfet acció acabada en el present
pretgerit pluquamperfet acció acabada en elpassat
futur perfet acció acabada en el futur

L'aspecte puntual:

L'aspecte puntual es pot expressar de diferent manera
Acció puntual a l present s'expressa en present a traves de sufix i modificadors de l'arrel
Acció puntual de passat lligada al preterit poerfet de l'indicatiu donat que el llati no coneix l'aorist (indcefinit)

El llati coneix 3 veus verbals diferents
Veu activa,
Veu mitjana: el verb no te conjugació especifica per la veu mitjana,
Hi ha verbs que nomes tenen 1 conjugació (passiva) però en canvi la seva significació es activa son els deponents o també anomenats media tantum
Aquests verbs son intransitius.
Veu passiva: Las oracions passives tenen una estructura diferent a les actives

Els verbs llatisn compten amb 3 persones i dos nombres (singular i plural)

L'ablatiu

L'ablatiu es essencialment el cas dels diferents complements circumstancials de l'oracio
En catala s'expressen acompanyats de preposicio Te tres sentits fonamentals

L'ablatiu	funcio	questio
separatiu	separacio, origen i punt de partida	d'on,
instrumental	instrument, medi i manera	amb que, com,
Locatiu	lloc en l'espai i moment en el temps	on, quan,

1 Ablatiu propi

Ablatiu de punt de partida	Indica el lloc on comença un moviment	Domo venio - vinc de casa Ex Hispania redeo - torno d'Hispania
Ablatiu d'origen	amb el verb nasci - neixer amb partiipis natus, ortus, genitus, - fill o descendent de	Erat Iove natus - era fill de Jupiter
Ablatiu de separacio: amb verbs i adjetius i adverbis que expressen idea de separacio material o figurada	verbs expulsar , allunyar verbs lliurar i privar verbs faltar, estar privat verbs disuadir, disentir , aestar allunyat adjetius adjectius del mateix sentit	pellere, eicere, arcere, movere amovere, cedere , decedere.liberare, solvee, levare, prtivare, spoliare, exuere, orbare, nudare carere, egere, idigere, vacare absterrere, abhorrere, abesse, distinguere remotus, diversus, liber, alienusd, inanis, vacuus
Abaltiu de comparacio	expressio del segon terme de la comparacio	Populus altior est quercus

2.1 Ablatiu instrumental

• l'instrument o mitja amb que es realitza una accio s'expressa en ablatiu. Els noms de cosa van sense preposicio, els de pesona van amb per i acusatiu o amb una perifrasi

verbs de cobrir, vestir, alimentar, voltar		Homines urbes moenibus saepserunt
verbs abundar, omplir, adornar, proveir, adjectius: provist, ple, fertil	abundare, complere, ornare, preaeditus, refertus, onustus, fertilis	Syracusae abundabant signis tabulisque urbs referta copis
que	dignus, indignus	dignus honore
verbs deponents: gaudir, usar, recolzar-se, apoderar-se, alimenttar-se	fruor, fungor, utor, nitor, potior, vescor	fruor vita, fungor munere , utor gladio nitor tuo consilio , potior urbe, vescor lacte
verb: es necessari	opus est	celeri auxilio mihi opus est

2.1.1 ablatiu agent

amb el verb en pasiva el subjecte es posa en ablatiu

essers animats amb preoposicio a o amb essers inanimats sense preopsicio

Hannibal a Scipione victus est Miles telo vulneratus est

2.1.2 ablatiu de companyia

contestant a la pregunta amb qui

preposicio cum

cum patre profectus sum

2.1.3 ablatiu de mode

mode o manera com es fa una cosa

expressada per un adverbi o per un ablatiu amb preposicio cum o sense

amicitiam magna fide colit amicitiam fideliter colit

2.1.4 ablatiu de qualitat

la qualitat pot expressar-se en ablatiu qualitat pot expressar-se en genitiu

qualitat accidental, pasatgera, externa

Britanni sunt promisso capillo

2.1.5 ablatiu de preu

verbs de valdre, comprar, vendre, costar el preu s'expressa en ablatiu

el preu s'expressa en ablatiu

Hic liber constat viginti assibus

2.2 Ablatiu de causa

• Contesta a la pregunta per que es col·loca en ablatiu sense preposicio

verbs que indiquen estats d'anim i afectes adjectius del mateix sentit

gaudere, laetari, dolere. maerere, delectari, gloriari laetus, tristis, maesdtus, contentus, superbus, fretus.

oportet delicto dolore cirrectione gaudere sua quisque fortuna contentuts esse debet

2.2.1 Ablatiu de limitacio

indica elablatiu de mesura punt de vista des del qual es cert el que s'afirma

verbs de medir, jutjar, comparar l' ablatiu indica en quin sentit es fa el judici o be respecte a que es superior o inferior

numquam mens exitu aestimanda est natione gallus animus paratus grandis natu

2.2.2 Ablatiu de mesura

amb comparatius o paraules de sentit comparatiu

Indicant la mesura en que una cosa es superior a una altra. serveix tambe per indicar la distancia

Tribus milibus passuum aberat duobus pedibusa minor decem annis ante i

2.3 Ablatiu absolut

sustantiu en ablatiu acompanyat d'un participi o d'un altre nom en funcio predicativa

expressa una determinacio adverbial independent de la resta de la frase

Hanibale duce

3 Ablatiu locatiu

• L'ablatiu hereda de l'antic cas locatiu la funcio d'indicar el lloc on i el temps quan

El datiu

Es el cas que sereix per expressar el complement indirecte, es a dir la persona o cosa que rep el dany o el benefici de l'accio, la persopna o cosa en interes de la qual es fa alguna cosa a la qual s'atribueix, i a vegades tambe el complement agent
A El datiu objecte indirecte:

El datiu es el segon complement de molts verbs transitius i el complement unic de molts verbs intransitius

Amb verbs transitius

verbs donar, oferir, confiar, dir, prometre i altres

Ell datiu indica la persona a la que es dona envia ofereix o premet algina cosa

• Amb verbs intransitius : Els principals verbs llatins posen en datiu el seu unic complement

	prodesse - aprofitar favere - afavorir nocere - perjudicar adversari- oposar-se invidere - envejar
verbs que indican favor, interes , grat, conveninecia	placere - agradar displicere - desagradar auxiliari - auxiliar minari - amenaçar bene dicere - dir be
	male dicere - dir mal obtrectare - denigrar expedit, es util opus est - es necessari , cal licet - es licit
verbs que indiquem comandament obediencia submissio, perdo	imperare - manar parere - obeir ignoscere - perdonar indulgere - ser indulgent parcere - respectar, absternir-se de
verbs que indican proximitat, contacte i els contraris	haerere - estar adherit appropinquare, accedere - acostar-se miscere - barrejar dissentir -disentir
els impersonals indicant "el que passa "	accidit, contigit, evenit, fit - passa que

• Els verbs composts de preposicio: Porten un complement unic en datiku si son intransitiuus o dos complements un directe en acusatiu i un indirecte en datiu

succedere alicui - passar a algu afferre dolorem alicui causar dolor a un praeficere aliquem exercitui posar a un al front de l'exercit

• Molts d'aquests verbs enlloc de datiu poden repetir la preposicio seguida del cas corresponent

inferre bellum alicui inferre signa in hostem inicere metum alicui inicere se ein medios hostes adsum alicui adsum ad iudicium adhibere m,edicinam alicui adhibere aliquem ad conuiuum aliquid accidit alicui rei accedere ad aliquem interesse sermoni interest multum inter dare et accipere

portar la guerra contra un marxar contra l'enmemic inspirar temor a un llençar-se contra l'enemic assistir a un estar present a un judici aplicar un remei a algu ademetre a un a una dinar una cosa s'afegeix auna altra acostar-se a un intervenir en una conversa hi ha molta diferencia entre donar i rebre

B Datiu de dany o de profit
Molts verbs que no expressen cap de les iodees anteriors porten un datiu indicant la persona o cosa personifficada en
interes de la qual es realitza l'accio

consulere	aliquem saluti patriae in aliquem crudeliter	consultar a un vetllar pel be de la patria proceder cruelment contra algu
prospicere i providere	res futuras saluti suae frumentum exercitui	preveure el futur cuidar de la seva salut procurar blat a l'exercit
dare litteras	ad fratrem tabellario	escriure una carta al germa donar una carta al missatger
temperare	rem publicam fureori ab iniuria hosti superato	organitzar l'estat moderar el furor obsternir-se d'injusticies respectar l'enemic vençut
timere i metuere	hostem insidias ab hoste libertati patriae	temer l'enemic temer una trampa de l'enemic temer per la llibertat de la patria i
convenire	aliquem ad aliquem	visitar a un reunir-se amb un

C Datiu amb adjectius

adjectius que denoten utilitat favor i els seus contraris	utilis, salutaris ( prodesse) inutilis, perniciosus, exitiosus, (nocere) supplex (supplico) superstes (superesse)
adjectius que expressen igualtat o sembnlança	aequalis (igual o coetaneo) par, impar, similis i dissimilis
adjectius ue expressen contiguitat, comunitat i parentela	propinquus (vei i parent) vicinus, finitimus, coniunctus, affinis, necessarius
adjectius que expressen conveniencia, desti, bernevolencia	aptus, idoneus, conveniens, benevolus, amicus, familiaris, inimicus, infensus, adversarius

D Altres datius

Dativo etico	us de les formes pronominals indicant la persona que pren un interes especial en el que expressa l'oracio mihi, tibi, sibi nobis, vobis	Quid mihi Celsus agit
Datiu de relacio	Indica la persona respecte a la quasl es veritat el que es diu a l'oracio	In mare nostrum intranti laeva Hispania , Mauretania dextra est
Datiu Posessiu	El verb sum amb datiu indica que una cosa esta a disposicio d'algu	Quinque filii nobis sun t
Datiu de finalitat o efecte	Alguns vebs es construeixen en datiu indicant la fi o efecte que te una cosa	Esse - servir de res ea magna usui fuit - aixo va ser de gran utilitat
Doble datiu Un dsatiu de cosa i un altre de persona afectada	Verbs que porten un datiu predicatiu de finalitat i un altre de persona interessada	verb esse, dare, tribuere, ducere, vertere, mittere, venire, relinquere
Dativo agente	en lloc de l'ablatiu agent en la perifrastica i amb tems compoostos amb partticipi de passat	Hoc mihi auditum est

El genitiu

El genitiu es el cas propi del complement del substantiu en castella porta sempre la pereposicio
de pero a mes pot ser complement de verbs i d'adjectius

1 complement de substantius

1.1 Genitiu posessiu: indica la persona que te alguna cosa o a qui pertany
Domnus Caesaris
oficium servi
1.2 Genitiu partitiu El genitiu partitiu indica el tot del que es pren una part la part s'expresa per
un substantiu del qual depen del genitiu

indicant massa, quabntitat, mesura,		acervus pecuniae modius tritici turma equitum bus
amb la forma neutra d'adjectius i pronoms de quantitat	multum, paulum, tantum, nimium, id, hoc, quid, aliquantum,	multum pecuniae nihil praemii tantum operae et temporis
amb comparatius, superlatius, ordinals i pronoms		maior fratrum sapiuentissimus Graecorum septimus atque ultimus regum romanorum alter consulum quis vestrum nemo mortalium
adverbis de lloc i expressions	ubi, nusquam, ubicumque	ubi gentium nusquam terrarum ubicumque terarum

1.3 Genitiu explicatiu Aquest genitiu determina un nom de sentit generic amb un altre de sentit
especific equival a una aposicio
Arbor rfici (arbor quae dicitur ficus)
Virtus iustitiae (virtus quae apppellatur iustitita)
1.4 Genitiiu subjectiu i objectiu Amb substantitius derivats de verbs amb sentit afi al d'una ideaverbal el genitiu pot representar el subjecte o be l'objecte

metus hostium	la por dels soldats	els enemics tenen por tenim por als enemics	hostes metuunt hostes metuimus
desiderium patris	la nostalgia del pare	el pare sent nostalgia nosaltres sentim nostalgia del pare	pater desiderat patrem desideramus

1.5 genitiu de qualitat aquest genitiu acompanyat sempre d'un adjectiu exprressa la qualitatcaracteristica o permanent d'un objecte
Vir magni consilii
turris ingentis altitudinis
res nullius momenti

2 El genitiu complement de verbs

Genitiu possessiu i de qualitat	verb esse i altres verbs predicatuius el genitiu fa funcio de predicat		domus quae Pompei fuerat, facta est Antonii Classis erat trecentarum navium Caesar Dumnorigem magni animi cognoverat
	subjecte en infinitiu mes genitiu de persona	es propi de, es deure de, es costum de	Consulis est rei publicae consulere sapientis esdt tempori cedere
Genitiu de preu i estima	verbs aestimare, facere, putare, ducere i habere	genitius magni, plurimi, permagni, parvi, minoris minimi, nihili, tantio, tantidem, quanti	Laelius voluptatem parvi ducebat Omnes te magni faciunt Tuae litterae magni mihi sunt
genitiu de referencia	verbs judicials accusare, arguere, insimulare convincere, damnare, condemnare a absolvere , postulare, reum facere	genitiu de culpa o delicte	Miiltiades proditionis accusatus est
genitiu d'objecte	verbs de memoria meminisse, reminisce, oblivisci	genitiu expressa l'objecte	verus amicus amici numquam obliviscitur memento nostri
verbs de sentiment	miosereri, miseret, paenitet, taedet, piget, pudet	genitiu expressa l'objecte
	impersonals, interest, refert	genitiu de la persona a qui importa o interessa	Quid Milonis intererat interfici Clodium interest regis

3 Genitiu complement d'adjectius

El genitiu serveix de complement a diuversos adjectius ,son adjectious de sentit afi a una idea
verbal i el genitiu expresa el complement de verb

verbs que indican desig	cupidus, avidus, studiosus	cupidus gloriae avidus pecuniae
verbs que indican ciencia costum memoria	peritus, imperitus, prudens, imprudens, memor, immemor	peritus rei militaris consultus iuris memor beneficiortum insuetus laboris
verbs que indiquen participacio propietat abundancia	partticeps expers, compos, inops, communis, proprius, alienus, plenus, refertus, fertilis, inanis.	partriceps coniurationis virtutyis compos inops consilii
genitiu objectiu amb participis	participi de verbs transitius amb valor adjectiu	el nom ern genitiu fa de complement directe

l'acusatiu

Funció de l'acusatiu: L'acusatiu indica fonamentalment la direcció o fi d'una acció verbal
Els dos usos principals son:

• Expressió del complement directe dels verbs transitius
• Expressió del complement de direcció amb verbs de moviment

Acusatiu objecte directe:

Es el cas del complement directe dels verbs transitius, es la paraula que indica la persona o cosa siobre la qual recau directament l'acció del verb.

objecte extern (verbs transitius)	quan indica una cosa que existeix independentment de l'acció del verb
objecte intern	quan expresa el resultat de l'acció verbal
doble acusatiu	construcció d'un verb amb dos acusatius

Objecte intern amb verbs intransitius

• substantius de la mateixa arrel del verb o del mateix sentit
• Quan el complement es un pronom neutre singular

verbs transitius llatins que corresponen a intransitius castellans-catalans

	me fugit, praeterit me latet me decet me dedecet aliquem deficere aliquem iuvare	se m'escapa em passa per alt se'm amaga em conve desdiu de mi falta a un ajuda a un
verbs que expressen sentiment	horrere maerere	horroritzar-se entristir-se
verbs impersonals de sentiment	me miseret vestri me paenitet huius facti me taedet vitae me piget audaciae tuae me pudet proditionis meae	em compadeixo de vosaltres m'arrepenteixo d'aquesta acció em fa fastic la vida em fa pena la teva audacia m'avegonyeixo dela meva traició
	olere sapere sitire	fer olor de tenir sabor de tenim set de

Doble acusatiu

• Acusatiu complement directe i complement predicatiu verbs actius que porten unn complement directe de persona i un complement de cosa tots dos en acusatiu

Numa Pompilius a Romanis rex creatus est	Numam Pompilium romani regem creaverat
Brutus imperator a militibus salutatus est	Brutum milites imperatorem salutaverunt
Iustitia erga parentes pietas nominata est	Iustitiam erga parentes pietatem nominamus

• Acusatiu de persona i acusatiu de cosa

verbs d'ensenyar i amagar	dcocere. celare,		magister pueros docet grammaticam celo te periculum
verbs de demanar i pregar	poscere , flagitare orare rogare	l'acusatiu acostuma a portar un pronom neutre en altres casos el segueix una completiva amb ut	achaei auxilia regem poposcerunt id fratrem oro oro fratrem te adiuvet
verbs de preguntar	rogare, interrogare	el complement de cosa es un pronom neutre altres casos en de mes ablatiu o interrogativa indirecta	hoc te interrogo alquem rogare sententiam De te ipso te rogo Rogo te quid sentias

• complement de cosa i acusatiu de lloc: Els verbs que indiquen el lloc per on es passa Porten un acusatiu complement directe i un altre que indica el lloc pel qual es fa passar

verbs que signifiquen fer passar

traducere, transportare, traicere

2 Acusatiu complement circumstancial
2.1 Acusatiu d'extensio : L'acusatiu expressa l'extensio en l'espi i el temps
A, D'ESPAI

indicant dimensions d'una cosa	adjectius longus, latus, altus verb pater	Hasta sex pedes longa silva patebat in longitudinem milia passum ducenta
indicant espai rercorregut		decem milia passum progressi sunt
indficant distancia	verbs abesse distare	villa a mari mille passus aberat

B DE TEMPS: indica el temps que dura una accio o estat

Pugnatum est quinque horas

2.2 Acusatiu adverbial : alguns substantitus i pronoms neutres es fan servir en acusatiu com adverbis

magnam partem
id temporis

2.3 Acustiu de relacio: Acusatiu que expressa la relacioo el punt de vista molt frequent amb participis passius (molt frequent en poesia)

Hannibal femur ictus cecidit
UImeros pelle indutus

2.4 Acusatiu d'exclamacio: En exclamacions de sorpresa o de dolor

Heu me miserum
o miseras hominum mentes

El nominatiu i el vocatiu

Funció del nominatiu:

• El nominatiu es el cas del subjecte del verb en forma personal
• El nominatiu es el cas del predicat nominal a les oracions de verb copulatiu

verbs d'estat, principi, duració o aparença	fieri evadere manere videre	arribar a ser resultar quedar-se continuar semblar
verbs passius	iudicari, exisitimari,putari, duci haberi, numerari, fingi creari, eligi, constitui, designari	ser jutjat ser imaginat ser escollit ser nomenat
apelatius passius	duci, appellari, niominari, vocari salutari, trade, memorari, nuntiari	ser dit, ser nomenat,ser titulat ser saludat seer recordat ser anunciat

Funció del Vocatiu
Es el cas de la persona o cosa a la qual es dirigeix la paraula
es construeix amb independencia de la resta de la frase

Tercera declinació III els noms neutres

La declinació d'aquests substantitus presenta les característiques pròpies dels temes neutre

Els nominatiu i l'acusatiu són iguals en singular i en plural.

En singular presenten el tema sense desinència i en plural la desinència és a

3 consonants presenten noms neutres

tema en dental t
tema en nasal n (men)
temes xiulants os/os i os/es

Quan la consonat desinencial va precedida de vocal breu aquesta vocal es modifica en i en sil·laba interior

El tema caput-itis

Els temes en n

Hi ha dos grups diferents de tems en S

Tema en os invariable

Tema en os/es

La consonant s entre vocals es canvia en r

3ª declinació consonàntica grup II

1 Noms en consonant liquida

Els noms que acaben la seva arrel en consonant liquida l o r no afegeixen cap desinència al nominatiu.



2 Noms nasals

Els noms en n no afegeixen desinència al nominatiu però a més perden la N.


*L'únic exemple de nom en M "Hiems" es comporta com un nom en dental i afegeix S al nominatiu

3 Noms en xiulant
Els noms en xiulant que ja tenen una s al final de l'arrel no afegeixen desinència de nominatiu,
Nota: La S intervocàlica es converteix en r (rotacisme)

Lliçó dia 10 de desembre
Deures:Exercicis i traducció unitat 7
data d'entrega 9 de gener

Oracions adjectives o de relatiu

Oracions adjectives son les que qualifiquen un substantiu o pronom de l'oració principal l'antecedent, la seva funció es la d'adjectiu
Els nexes del relatiu son:

pronom de relatiu	qui, quae quod
relatius indefinits	quisquis, quicumque, qualis,quantus, quot
adverbis de relatiu de lloc	ubi, quo, unde,

El pronom relatiu concorda amb el seu antecexent en generee i nombre.el pronom relatiu es declina i realitza a la seva oració la funció que els eu cas marqui
El mode en l'oració de relatiu

Indicatiu	quan determinen o qualifiquen l'antecedent
subjuntiu	equivalen a una oració circumstancial
	restringeixen el sentit de l'antecedent
	per atracció quan depenen d'una oració d'indfinitiu o de subjuntiu

Relatiives en indicatiu: les que es limitern a determinar una paraula de l'oració principal
Relatives en subjuntiu:

• equivalen a una oració circumstancial

relatives finals	qui = ut ii	per a que
relatives consecutives	qui = ut	tal que
relatives causals	qui = cum	perque
relatives concesives	qui = et si	malgrat
relatives condicionals	qui = si quis	si

• restringeixen el sentit de la principal

quod sciam	que jo sapiga
quod meminerim	que jo recordi
quod audierim	per el que he sentit

• les que depenen d'uina oraicó en subjuntiu o d'infinitiu

Relatives coordinants: Despres d'una puntuació forta el relatiu no es signe de subordinació sinó que equival a un demostratiu, l'oració es iondepenedent.

Oracions substantives II

Les oracions substantives poden anar també amb un verb en forma personal:

1 Oracions substantives amb el verb a subjuntiu

Els verbs de voluntat i aconteixement porten oracio completiva en subjuntiu amb les conjuncions ut, i ne

verbs de voluntat	oirare, petere, postulare, optare	voler, desitjar, demanar, pregar.
verbs d'aconteixement	accidit, evenit, fit, usu venit, contingit multum abest, restat, fieri potest, sequitur	passa, falta molt per, resta, pot passar, segueix
causatius	facere, efficere, curare, mandare, imperare, impellere, permittere, suadere.	fer, manar, obligar, procurar, exhortar

Verbs de temor: Els verbs de temor porten oració completiva en subjuntiu també amb les conjuncions ut i ne,

• ne - si el que es tem es que la csa passi
• ut - si es tem que la cosa no passi

Verbs d'impedir i prohibir amb ne, quominus i quin
verbs de dubte am quin

verbs d'impedir i prohibir	prohibere, deterrere, impedire, obstare, efficere, obsistere, resistere	prohibir, fer desistir, impedir, oposar-se, resistir
verbs de dubte	frases negatives de dubte , dubitare	qui dubta que

2 Oracions completives d'indicatiu amb quod

Alguns verbs porten oracions completives introduides per quod que significa que o el fet que aquestes completives van en indicatiu

el fet que, la circumstancia que
explicatiu , explica un demostratiu de la primncipal	hoc, id, illud, ex, eo, inde, praeterquam
verbs lloar, censurar, felicitar, donar gracies,	gratulor	dono gracies que
verbs d'afecte	gaudeo	m'alegro que
expressions	bene male accidit, evenit, fit	es una sort que, s'afegeix que

3 Oracions interrogatives indirectes

l' oració interrogativa es indirecta quan depen d'un verb de preguntar o saber.

• Pot preguntar per tota l'oracio o per un element
• Pot ser doble si fa dues preguntes que s'exclueixen l'una al'altre

Indirecta simple	versen sobre la totalitat	num , ne
	sobre un element	quis, quid, uter, cur, ubi
Indirecta doble	el primer membre utrum, ne	segon membre an. ne