El VERB II sistema de perfet

El sistema de perfet està format en llati de 5 temps que son paral·lels al sistema de present, 3 corresponen al mode indicatiu i 2 al subjuntiu.
El sistema de perfet amb les seves diferents formacions no tgé en compte la conjugació
El perfet està format de les següents parts

1 arrel de present 2 formació de perfet

La llengua llatina no te un sol sistema de perfet, hi podem trobar restes de l'antic aorist grec (sigmatic) i també restes de la reduplicació, i d'allargaments.
El perfet nou creat en llati amb la caracteristica -v- no va tenir gaire èxit, i sobretot en els verbs consonàntics (3ª conjugació), però també en altres, podem trobar verbs que formen el perfet en qualsevol de les maners antigues.

Classes de perfet
a) Verbs amb sufix "V"
aquesta innovació llatina va intervenir en molts verbs de tema en a, e, i,
(1ª,2ª,i4ª ,) pero no en tots, és el perfet que podriem anomenar "regular"
Consistia en afegir a l'arrel del verb la lletra -v-
En alguns verbs de vocal predesinencial llarga es va vocalitzar en -u-
b) Perfets sigmàtics (antic Aorist)
Consistia en afegir la S a l'arrel de present
La combinació de la S am b la consonat velar produeix perfets en "X" (C+S)
La combinació de la S amb consonants dentals produirà la caiguda de les dentals
c) Perfets reduplicats (antic perfet)
Seguint l'exemple del perfet grec alguns verbs redupliquen la primera síl·lava de l'arrel seguida de la mateixa vocal o dela vocal e
d) Perfets allargats Alguns presents en vocal l'allargaven en e per formar el perfet (present a perfet e)
Cal tenir en compte que l'allargament no sempre es visible (present e breu, perfet e llarga)
e) Perfets iguals Alguns verbs creen el seu perfet sobre la mateixa arrel del present

NOTA Per coneixer el perfet d'un verb (cal buscar al diccionari) en canvi quan tenim un perfet cal reflexionar quin podria ser el present a partir de l'estudi dels diferents tipus de perfet.

3 Sufix formador de tot el sistema de perfet

La característica pròpia del perfet que es es sufix "IS" que es troba en tots els temps del perfet, però que entre vocals es transforma en "ER

4 Característica temporal (formació dels temps de perfet)

a) el plusquamperfet te la carasterística temporal A pral·lela a la de l 'mperfet "ba"
b) el futur perfet te com a caracteristica la vocal tematica "o/i" (recordem futur en bo/bi/bu)
c) el perfet de subjuntiu ha fet servir la mateixa caracteristica del present de subjuntiu pero en grau zero "y"
d) El preterit plusquamperfet farà servir la mateixa caracteriítica de l'imperfet pero en no estar entre vocals no es transforma "SE"

5 Desinencies personals

Les desinències primàries i secundàries han qudeat reduïdes ala diferència en la primera persona o/m, però en canvi apareixen unes característiques específiques que només afecten al preterit perfet de l'indicatiu.