l'acusatiu

Funció de l'acusatiu: L'acusatiu indica fonamentalment la direcció o fi d'una acció verbal
Els dos usos principals son:

• Expressió del complement directe dels verbs transitius
• Expressió del complement de direcció amb verbs de moviment

Acusatiu objecte directe:

Es el cas del complement directe dels verbs transitius, es la paraula que indica la persona o cosa siobre la qual recau directament l'acció del verb.

objecte extern (verbs transitius)	quan indica una cosa que existeix independentment de l'acció del verb
objecte intern	quan expresa el resultat de l'acció verbal
doble acusatiu	construcció d'un verb amb dos acusatius

Objecte intern amb verbs intransitius

• substantius de la mateixa arrel del verb o del mateix sentit
• Quan el complement es un pronom neutre singular

verbs transitius llatins que corresponen a intransitius castellans-catalans

	me fugit, praeterit me latet me decet me dedecet aliquem deficere aliquem iuvare	se m'escapa em passa per alt se'm amaga em conve desdiu de mi falta a un ajuda a un
verbs que expressen sentiment	horrere maerere	horroritzar-se entristir-se
verbs impersonals de sentiment	me miseret vestri me paenitet huius facti me taedet vitae me piget audaciae tuae me pudet proditionis meae	em compadeixo de vosaltres m'arrepenteixo d'aquesta acció em fa fastic la vida em fa pena la teva audacia m'avegonyeixo dela meva traició
	olere sapere sitire	fer olor de tenir sabor de tenim set de

Doble acusatiu

• Acusatiu complement directe i complement predicatiu verbs actius que porten unn complement directe de persona i un complement de cosa tots dos en acusatiu

Numa Pompilius a Romanis rex creatus est	Numam Pompilium romani regem creaverat
Brutus imperator a militibus salutatus est	Brutum milites imperatorem salutaverunt
Iustitia erga parentes pietas nominata est	Iustitiam erga parentes pietatem nominamus

• Acusatiu de persona i acusatiu de cosa

verbs d'ensenyar i amagar	dcocere. celare,		magister pueros docet grammaticam celo te periculum
verbs de demanar i pregar	poscere , flagitare orare rogare	l'acusatiu acostuma a portar un pronom neutre en altres casos el segueix una completiva amb ut	achaei auxilia regem poposcerunt id fratrem oro oro fratrem te adiuvet
verbs de preguntar	rogare, interrogare	el complement de cosa es un pronom neutre altres casos en de mes ablatiu o interrogativa indirecta	hoc te interrogo alquem rogare sententiam De te ipso te rogo Rogo te quid sentias

• complement de cosa i acusatiu de lloc: Els verbs que indiquen el lloc per on es passa Porten un acusatiu complement directe i un altre que indica el lloc pel qual es fa passar

verbs que signifiquen fer passar

traducere, transportare, traicere

2 Acusatiu complement circumstancial
2.1 Acusatiu d'extensio : L'acusatiu expressa l'extensio en l'espi i el temps
A, D'ESPAI

indicant dimensions d'una cosa	adjectius longus, latus, altus verb pater	Hasta sex pedes longa silva patebat in longitudinem milia passum ducenta
indicant espai rercorregut		decem milia passum progressi sunt
indficant distancia	verbs abesse distare	villa a mari mille passus aberat

B DE TEMPS: indica el temps que dura una accio o estat

Pugnatum est quinque horas

2.2 Acusatiu adverbial : alguns substantitus i pronoms neutres es fan servir en acusatiu com adverbis

magnam partem
id temporis

2.3 Acustiu de relacio: Acusatiu que expressa la relacioo el punt de vista molt frequent amb participis passius (molt frequent en poesia)

Hannibal femur ictus cecidit
UImeros pelle indutus

2.4 Acusatiu d'exclamacio: En exclamacions de sorpresa o de dolor

Heu me miserum
o miseras hominum mentes