Veu activa - Veu passiva

El verb llati te dues veus l'activa i la passiva. A la veu activa l'accio procedeix del subjecte i a la veu passiva en canvi l'accio recau sobre el subjecte.
La veu activa: els verbs en veu activa poden ser transitius o intransitius
El verb transitiu: En el verb transitiu l'accio recau sobre el complement directe, pero tambe pot ser usat de mnanera absoluta sense complement directe.
Conversio d'oracions: Una oracio transitiva pot passar a la veu passiva posant el complement directe en nominatiu (subjecte pacient) el verb en veu passiva conc ertant amb ell i el subjecte en ablatiuu am, la preposicio a o ab si es un nom de ser animat o de cosa personificada i sense preposicio si es un nom de cosa.
El sentit de les oracions actives es el materix que el de les seves corresponenets passives, l'us d'una construccio o d'una altra no es indiferent depen del interes de l que parla s'apliqui al'autor d'una accio o del que la pateix.
Us de la veu passiva: els verbs transitius son els unics que poden tenir veu passiva, els verbs intransitius poden usar la 3ª persona del singular per expressar l'impersonal
Us de verbs deponents o intransitius: Quan un verb no veu activa es pot fer servir algun d'aquests recursos

• Usant la veu activa
• Usant una perifrasi amb un nom d'identic sentit al del verb
• Usant la passiva de verbs del mateix sentit
• Usant altres verbs actius

La passiva en llati i en catalaL'us de la passiva en llengua romance es molt mes restringirt que en llati aixi traduiirem en veu activa formes que el llati presenta en veu passiva.

Columna 1	Columna 2	Columna 3
Casilla bajo columna1	Casilla bajo columna 2	Casilla bajo columna 3
Casilla bajo columna1	Casilla bajo columna 2	Casilla bajo columna 3

Traduirem un verb passiu en llati en veu activa
Farem servir un verb intransitiu
vis minuitur flumen effunditur in mare

Farem servir una forma reflexiva

ncolae piscibus aluntur tuis verbis offendor

La forma reflexiva: El llati no te veu mitja o reflexiva que indica que una accio que sorgeix del subjecte recau tambe sobre el mateix, les formes que fan la funcio del reflexiui son les seguents.

Formes passives en sentit reflexiu
moveri delectrariexerceri praecipitaridissolvi
Pares cum paribus facillime congregantur Ignis restringitur
verbs actius
surgere gaudere abstinere

Algunes idees reflexives el llati no les expressa com a tals
Bracchium fregit manus lava tunicam induit

Mode imperatiu (sintaxi)

L'imperatiu expressa ordre, manament, prec i consell.

imperatiu de present s'usa nomes en 2ª persona
per la 3ª i la 1ª es fa servir el present de subjuntiu

Mode indicatiu (sintaxi)

El mode indicatiu expressa en general un fet real i objectiu cpoincidint en el seu us en catala
Temps de l'Indicatiu:
Una accio verbal pot presentar-se en tres temps present, passat i futur i aixi les formes verbals poden indicar aquesta circumstancia i aixi hi ha temps presents, passat i futurs
L'aspecte verbal: La qualitat de l'accio pot ser momentania (incipient) durativa i acabada
Accio momentània: quan l'accio es presenta al moment de produir-se o començar sense cap idea de duracio
Accio durativa: si l'accio es considera en el seu decurs, ja començada i sense acabar
Accio acabada o perfecta: si es considera acabada
D'aquesta combinacio haurien de sortirt nou temps verbsals perpo el llati nomes en presenta sis perque alguns representen dos aspectes diferents:

Present	Passat	Futur
accio momentania video - veig	acció momentàniavidi - vaig veure	acció momentània videbo - veure
acció durativa video - estic veient	acció durativa videbant - veia	acció durativavidebo - estare veient
acció acabadavidi - he vist	acció acabada videram - havia vist	acció acabadavidero - haure vist

Present

accio momentania al present		accipio pecuniam
accio durativa al present	a) comença al passat i acaba al futur b) en afirmacions de caracter general c) per expressar una accio habitual i periodica	a) Etruriam discri- minat via Cassia b) omnes homines sunt mortales c) Cotidie scribo aliquid
present històric	en narracions animades referida al passat	Caesar in Illyricum proficiscitur

Preterit imperfecte: Indica una accio durativa al passat

Per exposar circumstancies que acompanyen al fet principal, sobretot descripcions	Caesar Alesiam circumvallare instituit, Ipsum erat oppidum in colle summo
Indicant tentativa de fer una cosa (Conat)	Tribuni milites retinebant
indicant accio habitual frequent a les desripcions de costums i caracters	Romani quotannis bini consules creabantur

Preterit perfet: Indicant al mateix temps accio momentania la passat o acomplida al present

accio realitzada al passat (perfet historic )	Regulus in senatum, venit et mandata exposuit
estat actual resultat d'una accio acabada (perfet-present)	Dixi, vixerunt, Perii, Novi, Didici,
Expressant fets passats dels que s'emet un judici (perfet gnomic)	frustra laboravi, Neminem pecunia beatum fecit

Preterit plusquamperfet: Indica una accio acomplida al començar una altra accio tambe passada.
Futur impefecte: Expressa una accio momentania o durativa en futur
Futur perfecte: Expressa una accio que s'imagina ja acomplida en un moment donat del futur

Mode subjuntiu (Sintaxi)

El subjuntiu indica una accio existent al pensament o a la voluntad del que parla.

Classes de subjuntiu

1) Subjuntiu d'exhortació
negacio ne
El present de subjuntiu substitueix a l'imperatiu a 1 i 3ª persona.
A les negacions s'usa el perfet de subjuntiu per la 2ª persona i el present per la 1ª i 3ª.
- legat - ne legeris, ne legat

2) subjuntiu de desig
negacio ne reforzat per utinam
Present de subjuntiu (potencial) un desig realitzable Imperfet de subjuntiu un desig irrealitzable al present.Plusquamperfet de subjuntiu (irreal) un desig irrealitzable al passat.
- sit tibi terra levis - utinam viveret - utinam non victi sumus

3) subjuntiu de suposició i concessió
negacio ne accompanyat de sane o licet
per les expressions "admetem que" o "suposem que"present de subjuntiu quan es refereix al present. perfet de subjuntiu quena es referix al passat.
- sint sane superbi Rhodiense s; quid id ad nos attinet?

4) subjuntiu dubitatiu o deliberatiu
negacio non
En les oracions interrogatives el subjuntiu espressa incertesa o deliberacio.present indica incertesa referida al present imperfet indica incertesa al passat.
- quid faciam - quid facerem

5) subjuntiu potencial
negacio non
En afirmacions atenuades expressa un cas pensat com eventualment possible. present i perfet sense diferencia de sentit.
- Haud facile dixerim - quid dubitet

6) subjuntiu irreal
negacio non
Una accio que no s'ha acomplert Imperfet de subjuntiu per referir-se al present.Plusquamperfet de subjuntiu per referir-se al passat.
- Plura tibi scriberem - Plura tibi scripsissem

Altres formes impersonals

El gerundi es un substantiu verbal que es forma afegint a l'arrel el sufix nd, i les formes de la declinació 4ª pel acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu singulars.
La seva funció es la de substituir l'infinitiu en els casos amb preposició,

Valors del gerundi

• El valor final En acusatiu amb preposició ad,
  en genitiu amb causa o gratia
  en datiu
• El complement del nom només en genitiu
• Gerundi en Ablatiu amb preposició es tradueix per un infinitiu o pel nom verbal corresponent sense preposició es tradueix per un gerundi

El Gerundiu : es un adjectiu verbal passiu s'utilitza en construcción equivalents a les del gerundi
Quan el gerundi hauria de portar un complement directe el llatí prefereix fer servir el gerundiu, en altres casos l'us de l'un o l'altre es equivalent .

El supi Es un substantiu verbal de tema en u del qual es conserve4n noimes dos casos

El supi en um s'utilitza com a complement directe en verbs de movimient

El supi en u apareixe com a complment d'adjectius (fsacilis, dificilis, gratus) es tradueix acompanyat de la preposició de

Morfologia i sintaxi del participi

Els participis son adjectius verbals, la conjugació llatina té diferents participis uns actius i altres passius.

El participi de present es actiu. es forma afegint a l'arrel de present el sufix nt, (ent a la 3ª i 4ª conjugacions) segueix la declinació dels adjectius de la tercera de tema en i.

Es tradueix com un gerundi o bé com una oració de relatiu amb el verb a present.

El participi de perfet es passiu, es fomar afegint a l'arrel el sufix tus-a-um es declina com un adjectiu de la segona declinació i el femeni de la primera.

El traduim com un participi perfet català o com una oració de relatiu amb le verb a perfet.

Els participois de futur (nomes a 2n)
l'actiu es forma amb el sufix turus-a-um .
El passiu es forma amb el sufix ndus-a-um
La seva traducció es la d'un participi de futur

Sintaxi del participi:

El participi llati te tres funcions principals .

1.- Participi apositiu: El participi en la seva qualitat d'adjectiu concorda amb un nom o pronom de la oració y coim a participi te complements directe, indirecte o circumstancial.
2.- El participi (forma els temps composts de la veu passiva) Els temps composts de la veu passiva es formen amb el participi passiu i el temps simple corresponent del verb sum.
El subjecte concorda amb el participi en genere nombre i cas nominatiu i amb el verb en nombre i persona.
3.- El participi absolut, construcció eminentment llatina, és un sintagma nominal format per un nom i un particpi concertats en gènere, nombre, i en cas ablatiu.
Aquesta construcció forma una petitia oració independent de valor adverbial.

Formes impersonals del verb - L'infinitiu

L'infinitiu

L'infinitiu es el nom del verb la seva funció a l'oració és la de subjecte i atribut o complement directe d'un verb

Classes d'infinitiu

La llengua llatina té infinitiu de present de passat i de futur tant a la veu activa com a la veu passiva

La traducció de l'infinitiu: El temps de l'infinitiu te a veure amb el verb de l'oracio principal , així l'infinitiu de present representa l'acció contemporania, el de passat indica anterioritat i lel de futur posterioritat a la acció de l'oració principal.

Formació de l'infinitiu (morfologia)

Infinitiu de present

Es forma afegint a l'arrel de present el sufix se > que evoluciona a rePer la veu passiva el sufix es ria la tercera conjugació (temàtica) el sufix passiu es i

Infinitiu de perfet

Obtenim l'infinitiu de erfet actiua afegint a l'arrel de perfet lacaracteristica isse

L'infinitiu de passat passiu es forma sobre la forma del supi del verb al qual afegim l'infinitiu de sum (esse)

L'infinitiu de futur actiu es forma sobre la forma de supi ala qual fegim el sufix urum i l'infinitiu dse preseent de sum (esse)

'infinitiu de futur passiu s'obté afegint a la forma del supi la forma iri

adjectius de la tercera declinació

Els adjectius de la tercera declinació (2n grup) segueixen els models dels noms de la tercerfa declinació

El grup en i es mes gran i en podem distgingir tres classes:

a) de tres terminacions al nominatiu una per cada genere (felix-icis)

b) de dues terminacions una pel masculi i femeni i una altra pel neutre (omnis-e)

c) d'una sola terminació en el nominatiu pels tres generes (audax-acis, prudens-ntis)

A) tres terminacions

B) dues terminacions

c) Una sola terminació



Els adjectius consonàntics formen un petit grup, tots son d'una sola terminació en el nominatiu dels tres géneres.
Els exemples mes importants son:
dives - itis, del grup dental
Pauper - eris, uber - uberis, del grup en r
vetus - eris, del grup os/eris

ORACIONS CONCESSIVES

Les oracions concessives expressen una objeccoó al que es diu a l'oració principal, indicant que malgrat aixó l'objecció no invalida l'afirmació de la principal .

VERB	CONJUNCIONS	CORRELACIONS
Mode indicatiu	quamquam., etsi, tametsi, malgrat que	tamen, attamen, nihilominus
Mode subjuntiu	quamvis, licet, ut, cum - per mes que, donat que

ORACIONS COMPARATIVES

Les oracions comparatives determinen per comparació el grau omode del que es diu a l'oració principal

VERB	CONJUNCIONS	CORRELACIONS
Mode indicatiu	quam, atque, qui, - que ut, sicut, velut - comq ualis - qual quantus - com	tam.....quam ita. sic....uttot...quot talisi.... qualis tantus.... quantus totiens.... quotiens idem ..... qui
Mode subjuntiu	tamquam, quasi, proinde quasi, perinde, acsi - com si

ORACIONS CONSECUTIVES

Les oracions consecutives expressen una consequencia del que es diu al'oració principal o també la manera com passa alguna cosa
Les oracions consecutives porten sempre el verb en subuntiu

VERB	CONJUNCIONS	CORRELACIONS
verb en subjuntiu	ut, - que ut non - que no	is eiusmodi - de tal manera talis tantus - tal, tantus ita, sic, tam, - aixi adeo, usque eo - fins tal punt tantopere fins a tal punt

ORACIONS CONDICIONALS

Les oracions condicionales expressen una condició del acompliment de la qual depen la realitat del que s'afirma a l'oració principal.
Periode hipotètic:es la frase que resulta de la unió d'una oració principal i una condicional
L'oració subordinada (protasi) expresa la condició
L'oració principal (apodosi) i indica la consequència de la primera

verb	CONJUNCIONS
verb en indicatiu	si, nisi, si non,
verb en subjuntiu	si, nisi, si non,

3 formes del període hipotètic

Forma real: El que parla o escriu no emet judici sobre la realitat de la condició però afirma que si aquesta s'acompleix la consequència expressada per la principal s'acomplirà tambè.

Forma possible El que parla o escriu considera només possible la realitat de la condició i per tant també possible la consequència

Forma irreal El que parla o escriu considera l'acció irreal o impossiblei per tant també creu impossible la consequència.

forma del període	Oració principal	oració subordinada
Forma real	indicatiu, o imperatiu, subjuntiu	Indicatiu
Forma possible	Subjuntiu (present o perfecte)	Subjuntiu (present o perfecte)
Forma irreal	Subjuntiu (imperfecte o pluscuamperfecte)	Subjuntiu (imperfecte o pluscuamperfecte)

ORACIONS CONSECUTIVES

Les oracions consecutives expressen una consequència del que es diu al'oració principal o també la manera com passa alguna cosa

Les oracions consecutives porten sempre el verb en subuntiu

VERB	CONJUNCIONS	CORRELACIONS
verb en subjuntiu	ut - que ut - que no	is eiusmodi - de tal manera talis tantus - tal, tantus ita, sic, tam, - aixi adeo, usque eo - fins tal punt tantopere - fins a tal punt

ORACIONS FINALS

Les oracions finals expressen el fi o la intenció amb que es fa el que s'afirma a l'oració principal
Les oracions finals porten sempre el verb en subuntiu

VERB	CONJUNCIONS	CORRELACIONS
verb en subjuntiu	ut- per a que quo - amb compració ne - per a que no	eo, ideo, idcirco, - per aquesta raó ob hanc causam - per aquesta causa ea mente, eo consilio, - amb aquesta intenció

Traducció:

• si el subjecte de la principal i de la final es el mateix el català pot fer servir l'infinitiu,
• si el subjecte es diferent usarem el subjuntiu com el llatí

Girs que equivalen a una oració final

Gerundi o gerundiu	en genitiu	amb causa o gracia
Gerundi o gerundiu	en acusatiu	amb preposició ad
supi	forma en um
oració de relatiu	verb en subjuntiu
participi de futur	en urus - a - um

ORACIONS TEMPORALS

Les oracions temporals indiquen el temps en que es realitza el que afirma l'oració principal, poden expressar idees de duració o frequència .

VERB	CONJUNCIONS	CORRELACIONS
verb en indicatiu	ubi - quan ut, simul ac, statim ac - tan aviat com postquam - després que	propterea, idcirco, eo, ob eam causam
verb en indicatiu verb en subjuntiu	cum - quan. com antequamquam, priusquam - abans que dum, donec, quoad - mentre, fins que	propterea, idcirco, eo, ob eam causam

CUM - en indicatiu: es fa servir en indicatiu quan te purament sentit temporal
CUM en subjuntiu - combina el sentit temporal amb un matis causal (cum històric)

• us de l'imperfet quan l'acció ees contemporania a l'anterior
• us del plusquamperfet quan l'acció es anterior

Traducció: El cum històric es tradueix al catala com un gerundi simple si el verb esta en imperfet i com un gerundi compost quan el verbe esta en plusquamperfet.
Altres girs amb valor temporal

• construccions de participi:

Les oracions finals expressen el fi o la intenció amb que es fa el que s'afirma a l'oració principal
Les oracions finals porten sempre el verb en subuntiu

VERB	CONJUNCIONS	CORRELACIONS
verb en subjuntiu	ut- per a que quo - amb compració ne - per a que no	eo, ideo, idcirco, - per aquesta raó ob hanc causam - per aquesta causa ea mente, eo consilio, - amb aquesta intenció

Traducció:

• si el subjecte de la principal i de la final es el mateix el català pot fer servir l'infinitiu,
• si el subjecte es diferent usarem el subjuntiu com el llatí

Girs que equivalen a una oració final

Gerundi o gerundiu	en genitiu	amb causa o gracia
Gerundi o gerundiu	en acusatiu	amb preposició ad
supi	forma en um
oració de relatiu	verb en subjuntiu
participi de futur	en urus - a - um

ORACIONS CAUSALS

Les oracions causals expressen la causa real del que s'afirma a l'oració principal,

VERB	CONJUNCIONS	CORRELACIONS
verb en indicatiu	quod, quia, quoniam - perquè	propterea, idcirco, eo,ob eam causam
verb en subjuntiu	cum - com que	propterea, idcirco, eo , ob eam causam

Causals en indicatiu:
Van en indicatiu les oracions causals que expressen la causa real segons l'opinió del que parla o escriu


Causals en subjuntiu:
Van en subjuntiu les oracions causals que expresenla causa real segons el pensament d'una persona diferent del que parla o del que escriu