Oracio Gramatical

L' Oració Gramatical

Es la paraula o conjunt dde paraules que tenen un sentit complet. L'oració consta de dos elements el subjecte i el predicat.

a) El subjecte sol ser un substantiu o un pronom personal

b) El predicat verbal esta constituit pel verb i els seus complements

El predicat nominal esta constituit pel verb copulatiu i l'atribut

L'rdre de les paraules: en llatí l'ordre de les paraules no és el mateix que a les llengues romàniques,

a) El verb acostuma a anar al final de l'oració
b) l'atribut va al davant del verb
c) el complement del nom precedeix el nom que complementa.
d) la resta de les parraules no te un ordre fix però les desinències eviten confusions.

La concordança: Concordança es la relació qie s'estableix entre elements d'una oració, en relació amb el genere el nombre i el cas o la persona.

a) concordança del verb i el subjecte: persona i nombre
b) concordança d'atribut i subjecte:
- quan l'atribut erds subsantiu concorda am b el subjecte en cas nominatiu
- quan es adjectiu concorda amb elr subjectge en genere, nombre i cas nominatiu
c) concordança de l'adjectiu i el nom: en genere, nombre i cas
- si l'adjecdtiu es refereix a dciversos substantius de genere diferent pot concordar en en genere, nombre i cas amb el nom mes proper.

Pronoms demostratius

Indiquen la proximitat o llunyania d'alguna cosa o d'algú respecte a la persona que parla o escolta
Els pronoms demostratius estan realacionats am la proximitat de la persona que parla (hic) de la que escolta (iste) o de la 3ª persona (ille)

Si acompanyen al nom actuen igualment com adjectius

Les caracteristiques deels pronoms demostratius son:
genitiu singular en ius (osyo)
datu singular en i
nomintiu i acusatiu plural en d
En el pronom hic/ haec/ hoc s'fegeix el sufix ce > c que en alguns casos ha desaparegut.


El pronom anafòric: Fa referencia a laguna cosa que ha estat esmentada abans, tambe es farqa servir com a pronom ersonal de tercera persona
Esta format sobre dues arrels ei/ i que s'alternen en diferents casos (i intervocàlica cau)


El pronom d'identitat : serverix per expressar identitat entre dos termes
Esta format sobvrte la base del pronom anaforic is, ea, id que es la que es declina i al qual s'afegeix la forma indeclinable - dem
S'observen alguns canvis fonetics


El pronom enfaric es fa servir per ressaltar o donar emfasi a la persona o cosa ala qual es referix

Pronom possessiu

El pronom possessiu expressa possessio o pertinença

Estan relacionats amb les persones de la comunicació pero ara afegeixen la característica de possessió

Els pronoms possessius es poden fer servir també com adjectius possessius si estan acompanyant al nom

La forma del pronom en primera, segona o tercera persona del singular o del prual presenta el posseidor i en canvi la la forma singular o plural del pronom , marcara el nombre de coses posseides.

La declinació dels prosoms possessius es correspon a la dels adjectius de la primera classe (us-a-um o er-a-um) l'única froma diferent es la del vocatiu .

El pronom personal

El pronom mes una paraula que es fa servir per referir-se apresones o coses sense anomenar-les

El pronom està en lloc del nom i per això pot fer les mateixes funcions sintàctiques que aquests.

Classes de pronoms

El pronom personal: Presenta les persones que intervenen en la comunicació,

Els pronoms personals son:

ego / me / nos per la primera persona
tu / te /vos per la segona persona
no hi ha morfema de gènere (masculí, femení i neutre)

el cas del subjecte te una arrel diferent de les altres

el plural presenta un arrel diferent del singular

l'ablatiu d'instrument presenta una preposició enclítica cum

3ª persona del verb i pronom reflexiu

Per expressar el subjecte de la tercera persona es fa servir el pronom demostratiu ille-a-ud

per expressar la resta de funcions es fa servir el pronom reflexiu se/sese

no te morfema de genere

el singular i el plural son iguals

igualment presenta la enclitica cum per l'ablatiu instrumental

Complement circumstancial,

Complement circumstancial de lloc : Els complements circumstancials de lloc son els mes utilitzats, en llatí poden expressar diferents matisos dintre de l'oració

1.- Complement de lloc cap on (quo) servdeix per expressar el lloc alqual s'adreça el subjecte
Els substantiu que respon a la pregunta quo va en acusatiu.

a) Porten preposició in o ad els noms comuns i els propis de lloc major (provincia, pais, regió, illa gran)
b) No porten preposició els noms propis de ciutat i els comuns (domus i rus)

2.- Complement circumstancial de lloc d'on (unde): serveix per expressar el lloc d'on es ve el substantiu que respona a la pregunta unde es posa en abalatiu.

a) Porten peposició a, ab, e, ex de, erls noms comuns i els propis de lloc major
b) No en porten els noms propis de ciutat i els comuns domus i rus

3.- Complement circumstancial de lloc per on (qua): Serveix per expressar el lloc per on es va, es construeix en acusatiu amb la preposicio per, o en ablatiu

a) En acusatiu tots els noms en general
b) En ablatiu sense prepoisicio els noms comuns que expresssen llocs de pas fabricats per l'home (via, ponte, rure, domo, terra, mari,
4.- Complement dcircumstancial de lloc on (ubi): respon a la pregunta on, es posa en ablatiu i excepciopnalment en locatiu.

• Es posen amb preposició in la majoria dels noms
• Es posen sense preposició els noms de ciutat que es declinen per la tercera declinació o per la segona i la primera en plural,

El cas locatiu(cas practicament desaparegut) servia per rexdpressar el lloc on
Es conserva en alguns noms ded ciutat que es declinen en singular per la priomera o segona declinasció i en alguns noms comuns rus, humus, domus.

Noms de la primera cas locatiu ae
Noms de la segona cas locatiu i