Oracions subordinades substantives I

Oració substantiva o completiva es la que fa funció de subjecte o de complement directe de la principal.

Classificació

Oracions d'Infinitu		que + verb en forma personal
Oracions en subjuntiu	ut, ne, quominus, quin	que, que no + verb en subjuntiu
Oracions en indicatiu	quod
Oracions interrogatives indirectes en subjuntiu	qui- quae-quod.	si,

L'infinitiu:

L'infinitiu es el nom del verb i per tant fa funcions de subjecte o de complement directe.

L'acusatiu doble:

Alguns verbs tenen dos complementesd directes i un d¡'ells pot ser un infinitiu. aquest doble complement directe pot consoitituir una oracio de tipus completiu , a la qual l'infinitiu actrua com a verb i el nom com a subjecte.

L'oració d'infinitiu:

Les oracions completives en llati poden portar el verb en infinitiu i el subjecte en acusatiu

Traducció:

En català la construcció de completiva en infinitiu no es correcte, per traduir cal:

• Posar la conjunció que
• Prendre l'acusatiu com a subjecte
• Posar el verb en forma personal

Temps de l'Infinitiu:

El verb de l'oració d'infinitiu no expresa el temps dem anera absolurta sinó en rtelació a l'oració principal

• Infinitiu present indica contremporaneitat de l'acció
• Infinitiu de perfecte indica una acció anterior
• Infinitiu de futur indica una acció posterior

Oracions d'infinitiu com a complement directe

verbs de llengua	dicere, affirmare, negare, respondere. nuntriare, docere , scribere , pollicere, minari, certiorem facere	dir, afimar, negar, confesar, anunciar, prometre, narrar
verbs d'enteniment	putare, credere, sperare, confidere, scire, intelegere, sentie, animadvertere, videre, audire	pensar, creure, saber, entendre, sentir, veure, escoltar.
verbs d'afecte	gaudere., laetari, dolere, mirari, queri, aegre ferre	alegrar-se, doldre's , indignar-se, admirar, queixar-se
verbs de voluntat	velle, nolle, malle, cupere, statuere, iubere, vetare, cogere	voler, no voler, preferir, decidir, manar, prohibir, permetre,

Oracions d'infinitiu com a subjecte

Les oracions d'infinitiu a mb subjecte a l'acusatiu fan funció de subjecte amb els següents verbs i expressions

verbs impersonals	apparet, constat, oportet	apareix, es sabut, conve
expressions impersonals	manifestum est, verisimile est, fama est, opinio est, fas est, opus est, necesse est, aequum est, iustum est	es manifest, es creencia., es licit, es just, es necessari, es fama
verbs de llengua, voluntat i enteniment en passiva.

Construcció personal amb l'infinitiu:

Construcció d'oracions am el verb en infinitiu amb el subjecte en nominatiu depen de verbs de llengua usats en passiva

verb videri	semblar
dicor, nuntior, putor, existimor, iudicor	es diu , es creu
fertur, feruntur, traduntur.	diuen , diu la tradició
forme passives de iubere, vetare, sinere, cogere,	manar, prohibir, permetre, obligar	el subjecte es la persona a qui es mana